Geografies
de la innovació
a l'àrea metropolitana de Barcelona
quins son els paràmetres urbans que ajuden a desenvolupar l'economia innovadora a l'AMB?

resum de l'estudi

consulta el mapa

consulta l'informe

Introducció
L’estudi Geografies de la Innovació a l’àrea metropolitana de Barcelona vol avaluar a nivell metropolità l'impacte de les iniciatives innovadores en el territori, entenent que les condicions del teixit urbà influeixen en la generació de diversos models econòmics i espacials.

Es tracta tant de conèixer quines són aquestes iniciatives i quines sinergies es generen entre elles com d’adjectivar els teixits urbans de l’Àrea Metropolitana en funció del seu potencial per acollir aquests tipus d’activitats amb l’objectiu de crear teixits innovadors i reforçar els ja existents, a més d’incidir per via del planejament i les polítiques públiques, en les variables urbanístiques que determinen el sorgiments de les activitats econòmiques innovadores.

L’estudi entronca amb altres recerques que s’estan duent en terme en paral•lel, amb l’objectiu de descriure els canvis que s’estan produint en la geografia de la innovació. Aquestes transformacions passen per un retorn de les activitats de coneixement cap a la ciutat.
Tal com afirmen Katz & Wagner (autors del llibre The Rise of Innovation Districts), s’està consolidant un nou model, el districte innovador, basat en enclaus compactes en àrees centrals dels nuclis urbans, rics en equipaments i serveis diversos, amb una bona mixtura d'empreses, empreses de nova creació i institucions educatives, - tot això relligat per sistemes de mobilitat lenta , impulsat per energia neta i connectat per infraestructures òptimes per a la transmissió de la informació. Davant de la proliferació de districtes innovadors en ciutats i metròpolis arreu del món, és molt important ser capaços de mesurar com es produeix aquest fenomen a nivell urbà i territorial, quines són les variables que influeixen en la implantació positiva de les activitats innovadores a la ciutat i com es transfereixen els beneficis socials i econòmics sobre aquestes, objectiu que persegueix també aquesta recerca.
Recerques anteriors han basat la mesura d’aquest impacte en les característiques de les empreses (Guzman i Stern, 2015), la capacitat d’una ciutat per a produir recerca científica (Elsevier, 2015) o la construcció d’indicadors de mesura de la innovació a partir de l’anàlisi demogràfic i macroeconòmic des de les hipòtesis de Florida (2000 ), que posen èmfasi en el rol crucial del capital humà en l’economia urbana i la capacitat de les regions urbanes d’atreure talent, fins a les recerques de Van der Beerg (2004) i Boix (2005).
A diferència dels anteriors exemples, l’estudi Geografies de la Innovació a l’àrea metropolitana de Barcelona parteix de la hipòtesi que la innovació té una forma urbana pròpia que depèn de les característiques del lloc, és a dir, l’aparició d’iniciatives innovadores es produeix amb major probabilitat quan es dónen unes condicions urbanes específiques.
Objectius


Com a resultat de l'estudi:



S'ha obtingut una base de dades amb un nombre significatiu d'iniciatives innovadores dins del territori metropolità, a partir de les fonts d'informació disponibles.

S'han caracteritzat els quatre tipus d'agents que construeixen l'ecosistema innovador de l'AMB: les empreses innovadores emergents, la recerca, els casos d'èxit i les infraestructures de suport. Aquests agents tenen una manera pròpia d'organitzar-se en el territori.

S'han identificat els paràmetres urbanístics i de connectivitat que tenen una major rellevància en el sorgiment d'aquest tipus d'iniciatives com la densitat construïda, la presència de sòl destinat a usos productius i la proximitat a sistemes de transport d'alta freqüència.

S'han establert cinc tipologies de teixit urbà d'acord amb el seu major potencial per a acollir la innovació: el teixit dels negocis, el teixit post-industrial, els teixits centre, els teixits no especialitzats en l'ús productiu i els teixits de vora.

Les fonts

Les dades analitzades s'han recopilat
de diverses fonts públiques i privades:

Els agents

D’acord amb les dades elaborades en aquest estudi,
el sistema d’innovació metropolità està format per 2.244 iniciatives
dividides en quatre grans grups d’agents:

349

entitats de Recerca,
agrupades en centres de recerca, instal.lacions de recerca i universitats-campus universitaris, primordialment als municipis de Barcelona, Cerdanyola del Vallès, Sant Cugat del Vallès i Castelldefels.

700

Casos d'èxit,
ja sigui petites, mitjanes i grans empreses que són rellevants per diversos factors (atractivitat, model innovador, etc) i que són presents a la major part de municipis de l’AMB, amb algunes excepcions

297

Infraestructures de suport,
es tracta tant dels serveis que diverses administracions locals i supramunicipals o institucions privades ofereixen a les empreses (ja sigui en forma d’assessorament o d’espai) com d'altres agents que impulsen l’ecosistema innovador a través de l’acceleració d’empreses i el seu finançament; es distribueix de manera puntual, en forma de nuclis aïllats, al voltant de Barcelona, on existeix una major concentració.

898

Empreses Innovadores Emergents,
que tal com s’ha argumentat anteriorment constitueixen la base i són el motor de l’ecosistema d’innovació de l’AMB.

Els teixits

S’han definit cinc grups de teixits que comparteixen
unes variables morfològiques i de connectivitat semblants

Teixit de negocis: és un teixit on predomina l’ús d’oficines i que s’utilitza per a aquest ús i inclús, en alguns casos, ha estat dissenyat per a ser-ho. Està ben connectat i té una activitat econòmica consolidada (lligada generalment als casos d’èxit) però no necessàriament innovadora; en tenir molta dotació d’empreses, les empreses innovadores emergents apareixen com un fenomen col•lateral.

Teixit postindustrial: té una fort caràcter industrial, tot i que no s’utilitza, almenys dins dels nuclis urbans, per a activitats industrials pesades sinó com a indústria reconvertida en oficines i noves activitats econòmiques. Es tracta d’un teixit flexible i això el fa atractiu per a les empreses innovadores emergents ja que té la capacitat d’innovar en l’ocupació d’espais. Té una bona connectivitat, fet que el fa susceptible de transmutar-se en un teixit de tipus teixit de negocis si es millora la connexió amb l’aeroport i s’estandarditza el sòl d’oficina.

Teixit de centre: es tracta d’un teixit ben connectat, que sol coincidir amb el centre dels nuclis urbans. Té habitatge, comerç, oficines i indústria en una proporció equilibrada; si bé, el fet de ser un teixit amb una forta component residencial invalida la planta baixa per a activitats econòmiques que no siguin l’habitatge i el comerç de proximitat. Es pot actualitzar a teixit postindustrial si es millora el transport amb l’aeroport, tot i que aquest canvi només transforma l’àmbit immediat de l’estació.

Teixit no especialitzat en l’ús econòmic: és un teixit fonamentalment residencial i amb una densitat construïda baixa on no s’aprecia activitat innovadora. Malgrat la seva especialització, podria convertir-se en una zona de límit de la tipologia teixit de negocis, generant tipologies interessants.

Teixit frontera: és un teixit amb baixa connectivitat amb l’aeroport i amb els Ferrocarrils de la Generalitat ja que es troba a les vores de l’àrea metropolitana. Malgrat la seva deficiència substancial en connectivitat, pot ser un teixit amb moltes aptituds per a les empreses innovadores emergents gràcies a la seva proporció d’usos.Pot arribar a esdevenir teixit postindustrial si es millora el transport amb l’aeroport, tot i que aquest canvi només transforma l’àmbit immediat de l’estació.

El mapa

S'ha creat un mapa que mostra les cinc tipologies
de teixit individualitzades:

teixit de negocis
teixit post-industrial
teixit de centre
teixit no especialitzat en l'ús econòmic
teixit de frontera
L'informe
Memòria
Atles
Casos d'estudi
|
Resum executiu
Annex del resum executiu
Crèdits


autors de l'informe:

300.000Km/s



sota la direcció de:

Àrea de desenvolupament socioeconòmic de l'AMB